Emocionari és un concert de música antiga per al públic infantil que fa reflexionar sobre les emocions que sentim i la seva representació musical. La dinàmica d'aquesta activitat té dues parts: en la primera debatem sobre què són les emocions, si tots sentim les mateixes, com afecten la nostra postura i expressió corporal, etc. En la segona part sentim peces instrumentals del Barroc que remeten de manera explícita a cada una de les emocions que hem esmentat en la primera part. Després d'escoltar cada peça hem d'esbrinar a quina emoció referia i què ens ho fa pensar.

Ferran Pisà - tiorba

L'estètica del Barroc es fonamenta en l’ús recurrent d’elements contraris, d’exageracions i de sensualitat. Aquest llenguatge permetia expressar de manera fresca i convincent l’ambivalència dels sentiments amorosos i la urgència dels desitjos eròtics.

Aquesta estètica sensual i expressiva també afectà la música religiosa. Malgrat que l'església històricament ha preconitzat la concentració en la vida del més enllà i defugir de les distraccions sensorials del món terrenal, a principis del segle XVII adoptà el nou llenguatge sensual i expressiu per a seduir els seus feligresos. El programa Fervor en repassa els exemples més interessants.

Soledad Cardoso - soprano

Ferran Pisà - tiorba

L’estil espanyol comença a forjar-se en el segle XVI, quan autors de música instrumental com Luís de Narváez, Diego Ortiz o Lluís del Milà s'interessen per les modes musicals europees. Curiosament, aquesta reelaboració de peces d’autors internacionals congrià l'estil nacional propi.

El concert “It’s very difficult todo esto...!” està estructurat en dos blocs: el primer, consistent en música del s.XVI, mostra composicions espanyoles de l'etapa de gestació de l'estil nacional. La música d'aquesta etapa comença a presentar característiques que en el futur esdevindran marques d'identitat. El segon bloc, dedicat a música del XVII, vol fer un joc de miralls mostrant la música d'autors francesos i anglesos que fan composicions en l'estil dels espanyols.

Soledad Cardoso - soprano

Marc de la Linde - viola da gamba

Ferran Pisà - viola de mà i tiorba

La familia Brondo de la noblesa mallorquina deixà constància de les seves activitats musicals en un manuscrit que passà de generació en generació durant quasi quatrecents anys. En els folis d'aquest interessantíssim document hi trobem gran varietat de peces i lliçons de música: tonos humanos del XVII, peces pedagògiques per a iunstrument de tecla del XVIII, el text de les àries italianes de moda del XIX, etc.

La nostra proposta de concert es sentra en la secció més primerenca, la que mostra peces vocals espanyoles amb intabulació per a guitarra de cinc ordres.

Soledad Cardoso - soprano

Ángela Moro - violí

Marc de la Linde - viola da gamba

Ferran Pisà - guitarra barroca

L'any 1630 la pesta assolà la ciutat de Milà paralitzant la vida social, comercial i artística. El concert MIASMA explica com les autoritats civils, mèdiques i religioses feren front a aquest mal des del desconeixement i la por, que també s'estenia entre els ciutadans a mesura que la mortalitat augmentava. Els autors de les peces que vertebren el concert moriren afectats de pesta: Giovanni Paolo Cima, Dario Castello i Giovanni Battista Fontana. Entre les peces musicals, un actor encarna diferents testimonis d'aquells fets. Les històries que conten aquests personatges seran estranyament familiars al públic contemporani.

Cristina Altemir - violí

Antoni Llofriu - baixó

Ferran Pisà - tiorba

Miquel Costa - actor i dramatúrgia